17 / maig / 2008

Per molts anys, Atzucac!


[L'Atzucac, durant l'estiu passat]

L'Atzucac, aquell bonic indret de Mataró, ideal per fer un cafè, un bon àpat i passar una bona estona envoltat de bona gent i en un ambient incomparable.

I aquest mes, ja fa 10 anyets. 10, que és diu aviat. I pensar que fa uns anys per mi l'Atzucac era aquella persiana on sortien l'Astèrix i l'Obèlix! Qui m'hauria de dir que acabaria entrant-hi i que ell entraria tímidament a mi.

Ja són uns quants anys d'història els que hi han darrera, moltes les persones que hi han passat, que hi passen i que hi passaràn. Ja sigui per dinar, per prendre o alguna cosa o per gaudir d'una bona festa o algun concert que de tant en tant és programa.

Malgrat tot, la taverna tira endavant i amb molta força, cosa que sembli que molesti a sectors de gent de Mataró que intenten acabar amb aquells espais d'oci alternatiu a aquesta ciutat. La gent ha plantat cara i tot i que l'important suma de diners que s'han de pagar de multa, l'Atzucac segueix amb el cap ben alt i demostrant que segueix ben viu.

Per tant, queda clar que celebrar 10 anys ha de ser un gran motiu d'alegria, i han programat un ampli repertori d'activitats que van començar fa un parell de mesos [amb el concert de la Selecció Nacional de Músics o les Jornades de Glossa] i els que vindràn. Però aquest mes, vé el plat fort, aquest dissabte durant tot el dia es farà la festa grossa: un concert de La Coixinera, un dinar popular, una tarda de jocs infantils i un campionat de botifarra, l'actuació de la colla bastonera dels Picadits, un porc sencer rostit per sopar, un concert amb Vall Folkska, Antiherois i Dijous Paella, i per tancar la nit punxarà en PD Fotlifoc. [cartell de la jornada]

I per acabar d'adobar aquesta jornada d'aniversari, el mateix dia es vendrà un disc recopilatori de cançons de diferents artistes i estils musicals, que serviràn com a bo d'ajut per la taverna. [Podeu veure la portada i de llistat de cançons, aquí i aquí].

En resum, un dia de celebració i per demostrar, que l'Atzucac està ben viu i que darrera d'ell hi ha un grup de gent que sempre li dóna suport.

Així que esperem que l'Atzucac en pugui celebrar molts més!


[Tema de Dijous Paella inclós dins del recopilatori. Una cançó molt adient per l'Atzucac!]

15 / maig / 2008

Manifest blocaire contra el transvassament

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008


Tot el suport des del Maresme!

14 / maig / 2008

Al Baix Maresme, es parla de mobilitat

I és que les CUP del Baix Maresme han organitzat unes jornades per parlar de la mobilitat a la comarca.

Tot i que, hi hagi gent que dubti de que al Maresme tenim problemes amb les infraestructures que actualment hi han a la comarca, només cal mirar la N-II i la C-32 o el els problemes que acostuma a donar el servei de rodalies [que afecten a totes les línies].

Les xerrades, que van començar el diumenge passat a el Masnou, seguiràn aquest divendres a Vilassar de Mar, dissabte a Vilassar de Dalt, i tot plegat s'acabarà el divendres 23 a Premià de Mar amb una xerrada ambs els presidents de les plataformes contra la N-II de diferents punts de la comarca, un sopar popular, l'actuació de la colla bastonera dels Picadits de la població veïna, i un concert amb en Cesk Freixas, la Revolta Diatònica [vídeo], i un final de festa amb PD Fotlifoc.

Convé que ens comencem a plantejar una sèrie de canvis en el sistemes de mobilitat, no poden haver-hi dues carreteres, una amb un alt grau de sinistralitat i una altra de pagament.

Que no ens trinxin la comarca!






11 / maig / 2008

Mullats per en Franki

El títol de l'escrit d'avui, era més que obvi. Ahir hi havia convocada la manifestació per demanar la llibertat d'en Franki, malgrat la previsió de pluja, la resposta va ser molt positiva.

Aproximadament unes 2.500 perones, vam reunir-nos a la plaça Universitat de Barcelona, semblava que no, però al final, la gent va anar arribant, i vem començar a caminar.

Milers de persones, caminant sota la pluja i cridant alhora demanant que tornéssin a en Franki, perquè la presó no és casa seva.

Malgrat la curta i falsa informació que han donat molts mitjans, la resposta, i no tan sols d'ahir sinó de les diverses accions que s'han dut a terme al llarg de la setmana [els companys penjats a la Sagrada Família o al pont de Sant Joan Despí, les concentracions, les pancartes...] el suport ha estat d'allò més que positiva.

I si és pensen, que després de la mani d'ahir callarem, ho porten clar, perquè això no acaba aquí.

Franki, et volem a casa!


2 / maig / 2008

Franki llibertat

Feia dies que volia escriure sobre en Franki, potser l'estrès pre-exàmens finals, o que no m'acabo de trobar gaire bé del tot, però bé.

Suposo que em repetiria si digués que "aquesta és la seva democràcia" ho dec haver dit un centenar de cops en aquest bloc. Però és la realitat. En Franki és a la presó acusat d'estripar una bandera espanyola. Remarco acusat perquè és així, només està acusat, que no demostrat.

2 anys i 7 mesos, tancat. No ha passat ni una setmana, que han començat les mobilitzacions: a Barcelona, a Terrassa, a Mataró, a Vilafranca... I això que no ha passat ni una setmana, la de dies que ens queden per sortir a manifestar la nostra ràbia contra aquest govern que deté quan vol, que transvassa quan li vé de gust i que suprimeix els sistemes d'estudi que li dóna la gana.

Ens queda molt camí per recórrer, i molts obstacles per endavant, però arribarem, tard o d'hora, però hi arribarem. Per en Franki, en Lluís Maria, en Guillem, i per tots.



28 / abril / 2008

Premià, Xàtiva i Alacant

Premià. Ja feia dies que tenia el meu bitllet per baixar a la celebració del 25 d'abril a Alacant. Aquest any la gran novetat va ser el canvi d'ubicació de la celebració, la ciutat d'Alacant, però també el tren que és va impulsar des d'Òmnium Cultural, anomenat Jaume I, que sortia de Barcelona i ens deixava a la capital de l'Alacantí.

Vam baixar un quants del Maresme amb el tren, on ens vam retrobar amb diverses cares conegudes un cop a dins. L'ambient de festa reivindicativa és vivia des de primer moment, les estelades eren ben presents i les gralles no van trigar a sonar dins del tren.

Rèiem, parlàvem i frissàvem per arribar a Alacant, primer però havíem de fer algunes parades: Tarragona, Castelló i València.

Va ser un viatge llarguet, però la gent passava el temps com podia. Si n'era de llarguet el viatge, és va fer més llarguet encara: hi havia una avaria a la línia, parada inesperada a Xàtiva.



Xàtiva. Primer, veiem com el tren s'atura en sec, s'apaguen les llums i l'aire condicionat i comencen a córrer rumors sobre el perquè de l'aturada: un cigarro ha cremat una paperera, un sabotatge per part de grups espanyolistes...

Passada mitja hora allà dins, la calor era insuportable: la gen
t començava a desesperar-se i no és podia ni respirar, fins que apareix un tècnic de la Renfe que ens deixa sortir a un lateral de la via per respirar una mica d'aire, tot i que, a fora també feia prou calor.

I passava una hora. Hora i mitja. I dues. I tres. I fins a quatre hores. I ningú en sabia res, i els pocs que sabien donaven informacions contradictòries. Al bar passades unes hores d'agonia, van començar a servir els productes que li quedaven d'una manera gratuïta.

Poc després, ens deien que havia passat: s'havia espatllat la ca
tenària, i havien de vindre tècnics especialitzats per reparar-ho, i això volia dir que ens quedàvem sense el dinar solidari que havia preparat Alerta Solidària i la incertesa de saber s'hi arribaríem a la manifestació o no, mentres l'ombra començava a desaparèixer i el sol picava ben fort a la pell de les tres-centes persones que esperàvem.

Ens criden per pujar al tren, el tren intentaria arrancar i si funcionava, arribaríem a Alacant, sinó, hauríem d'esperar a un altre tren. Al final, arranca. Ens anem a Alacant, tard, però ens hi anem.

*Reportatge de Vilaweb sobre l'avaria.

Alacant. Arribem allà cap a les 18.35, per sort, ACPV havia endarrerit uns minuts la manifestació i la van desviar cap a l'estació per recollir als que arribàvem en tren. Després de vuit hores, havíem arribat al nostre destí.

Un cop allà, ens incorporem al bloc que havia convocat Maulets, Endavant i el SEPC, abans però, veiem l’immensa quantitat d’assistents que hi ha. Espectacular. Dins d’aquesta gentada, hi havia reduïts grups de persones que començaven a beure alcohol durant el recorregut. Potser no m’hi havia fixat mai, però no m’agrada gens això, les manifestacions no són el lloc més indicat per beure, són actes que es realitzen per reivindicar el que volem, ja sigui un 11-S, un 31-D, contra la repressió o a favor del que sigui, així que espero que aquestes coses no es tornin a repetir ni a Alacant ni a enlloc, que aprenguem a deixar la rauxa a una banda quan cal aplicar el seny.

Després de la manifestació, va haver-hi actuació bastonera amb els Picadits [i segueixo fent publicitat de la colla, hehe!] i parlaments [vídeo], i després concert amb Mugroman, Antònia Font, La Troba Kung-Fú, Betagarri i La Gossa Sorda, amb el seu genial nou disc.

I després, cansats, cap al tren altre cop, desitjant que no hi haguessin més ensurts, i arribar finalment cap a casa nostra.