Maulets 2.0

Tot i que ja fa una setmana que s'ha estrenat, no podia deixar passar la "inauguració" dels nous espais virtuals de Maulets.

En primer lloc trobem el Twitter, on s'hi recullen els últims titulars de les notícies penjades al web; també, al Youtube on s'hi recullen els vídeos d'actes i accions realitzats per diverses assemblees, organitzats per eixos de lluita; sense deixar de banda l'àmbit multimèdia, també hi ha l'espai MauletsTV on s'hi poden visualitzar els tres documentals produïts per Maulets (Arrels de lluita, Les ferides de la terra i 20 anys en lluita) ; també un Flickr, tot un seguit d'àlbums on s'hi recull tot el material gràfic dels últims 20 anys; i per acabar i com a eina on poder seguir sense perdre detall ni del Twitter, ni del Youtube, ni del Flickr trobem la pàgina web Netvibes que permet fer un bon seguiment d'aquestes noves aplicacions.

Felicitar a Maulets des d'aquí, per donar aquest nou pas davant les noves eines de difusió que proporciona internet, arribant així a nous àmbits que permetin fer arribar la feina realitzada dia a dia.

Bolonya a cops de porra

Em sento incapaç de descriure que sento després de tot el que he vist i sentit aquests dies arrel del desallotjament dels estudiants que ocupaven la UB-Central i la violència policial amb la que han actuat els Mossos d'Esquadra. Només sento ràbia, sobretot després de veure de tots aquells que s'omplien la boca amb democràcia i diàleg, que només han estat capaços d'enviar les forces de "seguretat" i justificant els seus atacs.

Avui, sento vergonya de ser estudiant de la Universitat de Barcelona i de tenir com a màxim representant d'aquesta, el senyor Dídac Ramírez, que després dels fets de l'últim Claustre universitari i de ser el responsable de l'entrada dels Mossos a la universitat ha demostrat que de democràcia i diàleg, ZERO.

I no és l'únic responsable, hi ha una llarga llista de persones que són culpables de tot el que ha passat durant tota la lluita contra la implantació del Procés de Bolonya.

Em sento incapaç d'escriure res més, els fets estan clars i les cartes sobre la taula, només cal que seguim lluitant contra imposicions, cops de porra i mentides.

El 26 de febrer a la UB decidim universitat pública

Tots els vots compten, per tant és vital la nostra participació al referèndum que demà és celebra a totes les facultat de la Universitat de Barcelona. Amb la pregunta: "S'ha de paralitzar l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?" amb la que cal respondre amb un sí clar i contundent, un sí que deixi clar que no ens agrada aquest pla, que no s'ha valorat l'opinió dels estudiants en cap moment i que se'ns ha deixat de banda, un sí per construir una universitat oberta a tots i totes, en definitiva, un sí per la universitat pública.

Demà, a la UB: DECIDIM UNIVERSITAT PÚBLICA!

Agustí Centelles, fotografies per la memòria

Si sou uns fanàtics de la fotografia o simplement sou admiradors del fantàstic fotògraf Agustí Centelles, nous us podeu deixar perdre la fantàstica exposició que hi ha a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar fins el 22 de febrer, on s'hi recullen principalment unes fotografies totalment inèdites que van ser descobertes fa poc temps.

Tot i que encara no hi he pogut anar (espero poder acostar-m'hi la setmana que ve) he pogut fullejar un llibret que s'ha editat per promocionar l'exposició i on, a part de veure alguna de les seves fotografies més conegudes, també s'hi poden veure fotografies del Premià de Mar en que va viure Centelles i que va poder fotografiar i deixar un record de com era la vila de l'època. M'ha sorprès molt, una fotografia de l'antiga fabrica tèxtil de la Lió on és pot apreciar la seva grandiositat i la seva situació (envoltada per tot un camp) i sobretot, comparat amb el que queda actualment (la xemeneia i una nau).

En resum, de ben segur que a través de les seves fotografies Centelles va aconseguir plasmar com era el lloc i l'època on va viure, deixant així un gran patrimoni històric per a la nostra societat.

[+ informació]: Ajuntament de Premià de Mar

[Una de les fotografies més conegudes d'Agustí Centelles]

I nosaltres, on estudiem?

Són èpoques d'exàmens i això, és nota, els passadissos de moltes facultats estan buits i les seves biblioteques són plenes a vessar.

Aquests dies he après que és estudiar de valent, els exàmens de la universitat són un altre món i demanen hores i dies d'estudi i sacrifici.
Pels matins he hagut d'anar fins la Facultat [amb el que això comporta, llevar-se, anar a buscar el tren, mitja hora i arribar a Sants], quedar-me a dinar per allà i seguir estudiant. És el normal, no? De moment m'ha anat molt bé funcionar d'aquesta manera, però trobo a faltar poder fer això a Premià i així evitar els desplaçaments i les despeses que genera haver de quedar-me a dinar a la universitat.

No és que això sigui un problema personal, ni molt menys, això ens afecta a gran part dels joves que estudiem. Sempre podrem recórrer a la biblioteca, evidentment, però què fem els matins que no obre?

A Barcelona, la gran majoria de biblioteques públiques obren matí i tarda, i al vespre-nit hi han sales d'estudi nocturnes habilitades a les biblioteques de districte i en alguns centres cívics, és una bona idea, però els premianencs seguim tenint el mateix problema, els àpats i el desplaçament, a més a més de tornar de matinada cap al poble...

L'Ajuntament de Mataró també ha habilitat unes sales d'estudi, no amb horaris tant nocturns com els de Barcelona però força ben estructurat.

I podríem trobar, més pobles i ciutats que habiliten sales d'estudi dins dels equipaments municipals, només he parlat de Barcelona, perquè són els punts més propers a Premià.
Tampoc és qüestió de oferir un servei 365 dies l'any, les 24 hores del dia, però si que quan s'acostin èpoques d'exàmens i selectivitat, és faciliti un espai on els estudiants ens podem concentrar i treballar sense haver de desplaçar-nos fora de la ciutat.
I fet, que podria ser tot un detall per cuidar el jovent del poble, que a part de voler-nos divertir pel poble, volem gaudir dels equipament de què disposa...

Un any picant fort

Hem començat l'any amb intensitat pel que fa als casos antirepressius, per si no havíem tingut prou amb els casos que van haver-hi l'any passat, comencem el 2009 al carrer fent sentir la nostra veu per en David de Vilafranca, i recordant els fets de l'acte feminista fet a Tarragona o el cas dels militants de Maulets de Reus. Seguim atents, doncs, l'evolució d'aquests casos.

Tot i que m'hagués agradat tractat aquest tema amb més profunditat, aquests dies no he pogut actualitzar el bloc perquè bona part de la comunitat universitària estem d'exàmens, llàstima que hi hagin alguns que no els puguin fer degut a que la UAB els ha prohibit el dret a rebre una formació, per estar en contra Bolonya, pensar i actuar contra ella.

No puc negar que al meu bloc parlo molt (i fins i tot diria, que massa) sovint de política, igual que en el meu dia a dia. Però avui, vull deixar aquesta temàtica apartada en el bloc, per explicar i donar el meu petit homenatge a un projecte que fa un any es va començar a gestar a Vilassar de Mar i que ara, ja es pot dir que és tota una realitat.

Algun cop ja havia parlat per aquí, que sóc membre de la Colla Bastonera Picadits de Vilassar de Mar, doncs bé, aquest mes és molt especial per nosaltres ja que celebrem el nostre primer aniversari. A priori, pot semblar que un any no és res, però per nosaltres és molt. No és fàcil tirar endavant un grup d'aquestes característiques amb tanta gent i de caràcters tant diferents, estem promovent la cultura popular al Maresme a part de crear un vincle entre bona part del jovent, no només de Vilassar de Mar sinó també de tota la comarca. Ara el nostre nom sona, ens coneixem. Dóna gust sortir a actuar i veure com petits i grans gaudeixen d'allò que tant ens consta fer després de molts assajos.
Demà ho celebrem, a Mataró, a la Taverna Atzucac, un dels llocs que ens ha vist créixer i recolzat, amb un bon sopar, amb bona música i molt bona companyia.

Per molts anys, i que en siguin molts més!

[Disseny d'en Fotlifoc, realitzat en motiu del primer aniversari]