Re-obrim la paradeta!

Després de més de sis mesos d'inactivitat blocaire, torno a obrir el meu petit espai a la xarxa on abocar-hi les meves idees, pensaments, reflexions i recomanacions, en un context polític i social marcat per la crisi i la corrupció (i sense deixar de banda la lluita que ja fa tants anys que anem defensant).


Aviat penjaré un nou article, però vaja de moment voluntat i ganes per tornar a participar al bloc si que ni han.

Ens anem llegint per la xarxa!

Maulets 2.0

Tot i que ja fa una setmana que s'ha estrenat, no podia deixar passar la "inauguració" dels nous espais virtuals de Maulets.

En primer lloc trobem el Twitter, on s'hi recullen els últims titulars de les notícies penjades al web; també, al Youtube on s'hi recullen els vídeos d'actes i accions realitzats per diverses assemblees, organitzats per eixos de lluita; sense deixar de banda l'àmbit multimèdia, també hi ha l'espai MauletsTV on s'hi poden visualitzar els tres documentals produïts per Maulets (Arrels de lluita, Les ferides de la terra i 20 anys en lluita) ; també un Flickr, tot un seguit d'àlbums on s'hi recull tot el material gràfic dels últims 20 anys; i per acabar i com a eina on poder seguir sense perdre detall ni del Twitter, ni del Youtube, ni del Flickr trobem la pàgina web Netvibes que permet fer un bon seguiment d'aquestes noves aplicacions.

Felicitar a Maulets des d'aquí, per donar aquest nou pas davant les noves eines de difusió que proporciona internet, arribant així a nous àmbits que permetin fer arribar la feina realitzada dia a dia.

Bolonya a cops de porra

Em sento incapaç de descriure que sento després de tot el que he vist i sentit aquests dies arrel del desallotjament dels estudiants que ocupaven la UB-Central i la violència policial amb la que han actuat els Mossos d'Esquadra. Només sento ràbia, sobretot després de veure de tots aquells que s'omplien la boca amb democràcia i diàleg, que només han estat capaços d'enviar les forces de "seguretat" i justificant els seus atacs.

Avui, sento vergonya de ser estudiant de la Universitat de Barcelona i de tenir com a màxim representant d'aquesta, el senyor Dídac Ramírez, que després dels fets de l'últim Claustre universitari i de ser el responsable de l'entrada dels Mossos a la universitat ha demostrat que de democràcia i diàleg, ZERO.

I no és l'únic responsable, hi ha una llarga llista de persones que són culpables de tot el que ha passat durant tota la lluita contra la implantació del Procés de Bolonya.

Em sento incapaç d'escriure res més, els fets estan clars i les cartes sobre la taula, només cal que seguim lluitant contra imposicions, cops de porra i mentides.

El 26 de febrer a la UB decidim universitat pública

Tots els vots compten, per tant és vital la nostra participació al referèndum que demà és celebra a totes les facultat de la Universitat de Barcelona. Amb la pregunta: "S'ha de paralitzar l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?" amb la que cal respondre amb un sí clar i contundent, un sí que deixi clar que no ens agrada aquest pla, que no s'ha valorat l'opinió dels estudiants en cap moment i que se'ns ha deixat de banda, un sí per construir una universitat oberta a tots i totes, en definitiva, un sí per la universitat pública.

Demà, a la UB: DECIDIM UNIVERSITAT PÚBLICA!

Agustí Centelles, fotografies per la memòria

Si sou uns fanàtics de la fotografia o simplement sou admiradors del fantàstic fotògraf Agustí Centelles, nous us podeu deixar perdre la fantàstica exposició que hi ha a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar fins el 22 de febrer, on s'hi recullen principalment unes fotografies totalment inèdites que van ser descobertes fa poc temps.

Tot i que encara no hi he pogut anar (espero poder acostar-m'hi la setmana que ve) he pogut fullejar un llibret que s'ha editat per promocionar l'exposició i on, a part de veure alguna de les seves fotografies més conegudes, també s'hi poden veure fotografies del Premià de Mar en que va viure Centelles i que va poder fotografiar i deixar un record de com era la vila de l'època. M'ha sorprès molt, una fotografia de l'antiga fabrica tèxtil de la Lió on és pot apreciar la seva grandiositat i la seva situació (envoltada per tot un camp) i sobretot, comparat amb el que queda actualment (la xemeneia i una nau).

En resum, de ben segur que a través de les seves fotografies Centelles va aconseguir plasmar com era el lloc i l'època on va viure, deixant així un gran patrimoni històric per a la nostra societat.

[+ informació]: Ajuntament de Premià de Mar

[Una de les fotografies més conegudes d'Agustí Centelles]

I nosaltres, on estudiem?

Són èpoques d'exàmens i això, és nota, els passadissos de moltes facultats estan buits i les seves biblioteques són plenes a vessar.

Aquests dies he après que és estudiar de valent, els exàmens de la universitat són un altre món i demanen hores i dies d'estudi i sacrifici.
Pels matins he hagut d'anar fins la Facultat [amb el que això comporta, llevar-se, anar a buscar el tren, mitja hora i arribar a Sants], quedar-me a dinar per allà i seguir estudiant. És el normal, no? De moment m'ha anat molt bé funcionar d'aquesta manera, però trobo a faltar poder fer això a Premià i així evitar els desplaçaments i les despeses que genera haver de quedar-me a dinar a la universitat.

No és que això sigui un problema personal, ni molt menys, això ens afecta a gran part dels joves que estudiem. Sempre podrem recórrer a la biblioteca, evidentment, però què fem els matins que no obre?

A Barcelona, la gran majoria de biblioteques públiques obren matí i tarda, i al vespre-nit hi han sales d'estudi nocturnes habilitades a les biblioteques de districte i en alguns centres cívics, és una bona idea, però els premianencs seguim tenint el mateix problema, els àpats i el desplaçament, a més a més de tornar de matinada cap al poble...

L'Ajuntament de Mataró també ha habilitat unes sales d'estudi, no amb horaris tant nocturns com els de Barcelona però força ben estructurat.

I podríem trobar, més pobles i ciutats que habiliten sales d'estudi dins dels equipaments municipals, només he parlat de Barcelona, perquè són els punts més propers a Premià.
Tampoc és qüestió de oferir un servei 365 dies l'any, les 24 hores del dia, però si que quan s'acostin èpoques d'exàmens i selectivitat, és faciliti un espai on els estudiants ens podem concentrar i treballar sense haver de desplaçar-nos fora de la ciutat.
I fet, que podria ser tot un detall per cuidar el jovent del poble, que a part de voler-nos divertir pel poble, volem gaudir dels equipament de què disposa...